A recer dels vents, la banda est del Serrat d’en Muntaner compta amb un microclima ideal pels freds matins d’hivern. Divorci Imminent juntament amb Orgull Mapuche conformen les dues vies més “llargues” d’aquesta banda del Serrat de’n Muntaner. Molt equipada amb espits, ens ofereix quatre llargs amb passatges prou interessants (excepte el darrer) per passar una estona entretinguda.
- Via: Divorci imminent
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Equipament: Via equipada
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
L1(V+)
La via s’inicia uns metres a la dreta de la Petit Nil. El primer punt d’ancoratge es troba a uns cinc metres al costat esquerra d’una savina. Escalem una primera placa senzilla fins arribar a un ressalt amb roca una mica trencada. Un cop superat arribem a un relleix que ens permet encarar una nova placa. Tot i que la roca no té gaire bon aspecte és prou noble. Un cop xapat el primer espit anem un xic cap a la dreta per després tornar a l’esquerra i seguir recte amunt fins la feixa. Fem la reunió a una savina. 25 metres.
L2(6b)
Fem un canvi de reunió anant uns metres a la dreta, just on comença la línia d’espits del segon llarg. El tram de 6b es troba just al principi del llarg, el grau bé donat per la continuïtat que necessitem sobre presa petita i placa vertical. Un cop xapada la tercera expansió la cosa afluixa i és aleshores quan hem d’anar en tendència a la dreta seguint l’evident fissura diagonal. No ens hem de confondre quan passem per sota del diedre de l’Orgull Mapuche; hem de seguir flanquejant fins que trobem la reunió, sobre dos espits. 20 metres.
L3(6a)
Sortim en diagonal a la dreta per anar a buscar la fissura evident. La verticalitat va augmentant a mesura que ens atansem a la fissura. El tram més delicat del llarg es troba just al passar pel costat d’una savina, on la roca està una mica descomposta i haurem de parar atenció de la presa que tibem. Un cop al diedre ens resten uns metres bonics fins la reunió. 20 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió i superem un petit llavi que ens deixa sobre una placa inclinada. Quan la placa s’acaba hem de seguir en tendència a l’esquerra per terreny trencat i terrós fins arribar a la reunió que es fa a una savina. 35 metres.
Descens:
Des de la darrera reunió baixem una mica cap a l’esquerra i anem a trobar la darrera reunió d’Orgull Mapuche, que es troba equipada per rapelar. Amb un sol ràpel de 45 metres ens plantem a la feixa.
El que més m’ha agradat:
- El tercer llarg, tot i tenir algun tram amb roca no del tot òptima és el més bonic de la via.
- Ràpida de fer, ens permet combinar-la amb altres vies de la zona.
- El micloclima de la vessant est del Serrat ens permet escalar en dies molt freds.
El que no m’ha agradat tant:
- La sortida del darrer llarg es força bruta i trencada. Podem estalviar-nos-ho rapelant directament de la R-3.